Amb una mà a cada ou!

Després d'un profund procés reflexiu i, sobretot, de la inequívoca ordre donada per la seva xicota, l'analista internacional Albert Bretcha ha acceptat la complexa tasca de la convivència en comú amb la seva parella a les terres germanes del País Basc deixant orfe la secció d'Europa-Món d'El Punt. Valent i decidit, però amb una mà a cada ou i sense mullar-se, vol provar fortuna lluny de la Garrotxa. Trobarem a faltar l'home que té el do de la invisibilitat, però que no ha passat desapercebut ni a Tarragona ni a Girona. Amb qui coi discutiré la travessa? Qui s'enfotrà de mi quan perdi el Saragossa? Qui m'avisarà que s'acosta una tempesta elèctrica que em deixarà els pels de punta? Qui segrestarà la plana 1? Europa i el món han de decretar un dia internacional de record, això sí, sempre en cap de setmana.

Passat i present

Verge santa! Deia l'hermano! El que erem i el que hem arribat a ser! Han passat prop de vint anys entre la primera foto i la segona! Quaranta i tants marrecs i marreques de segon d'EGB de la Salle Palamós! Per recordar aquells bons moments el dia 8 d'agost del 2002 va tenir lloc un sopar de retrobada d'exalumnes del Col·legi La Salle de Palamós. Malhauradament no hi érem tots. Aquest retrobament es va anant repetint any rere any...fins aquest 2005, i va quedar immortalitzat en diverses fotos, entre elles la que veieu!

«Adiós, compañeros, adiós!»

Han passat 8 anys des que Enrique Bunbury formés “El Huracan Ambulante”, la banda que l'ha acompanyat des que l'artista emprengués el anàrquic i sempre sorprenent viatge de la seva carrera en solitari. Enrere queden 7 àlbums arriscats i compromesos, els bons temps compartits entre vinils, glops i entorn de 500 actuacions en directe des de Saragossa a Tòquio passant per Portugal i Itàlia, Quito, Managua i Guatemala, Santo Domingo i Buenos Aires, Nova York i el Districte Federal, que arriben al seu punt i a part. La carrera de l'inquiet artista ha estat sembrada des dels seus inicis per una contínua recerca musical i artística, una forma d'expressió que afegeix als seus treballs l'interrogant del que vindrà i una vocació innata per a “la cruz y raya”. Enrique Bunbury va anunciar la dissolució definitiva del Huracan Ambulante, la cancel·lació de l'última etapa de gira i la seva intenció de retirar-se temporalment i sense data prevista de retorn als escenaris que ha visitat a mig món. Bunbury s'acomiada temporalment. Brindem amb ell, pels bons temps compartits.

Una dosi de pau

Voler l'agost, des del fred, demanar l'impossible i al fer-ho, demostrar que és possible. Exigir l'agost, amb l'inconformisme adult del que no es resigna, del que necessita una dosi de pau per poder pensar. Enyorar l'agost, com s'enyora la persona estimada que encara no ve. Desitjar l'agost, el temps sense presses ni horaris, on poder assaborir les coses petites que ho tornen tot tan fàcil. Gaudir de l'agost, fugint del soroll mal educat que ens mossega, de les agendes plenes de feina i problemes. Cobejar l'agost, concedint-nos una retirada de la presó quotidiana que ens construïm cada dia. Anhelar l'agost, per reinventar-nos un món que bategui al ritme del nostre cor. Somiar amb l'agost, intuint que el món sencer vol una pausa, sospitant que el món sencer té dret a ser feliç una estona. Ser agost, sempre, ser mandrós i esvalotat, ser feixuc i vital. Ser agost, tot l'any, incondicionalment, per recordar cada dia la tendresa del món, per recuperar cada dia la bellesa del temps que passa poc a poc.