Consternats

Estarem sens dubte molt entretinguts els polítics i els periodistes veient discórrer el tormentós procés estatutari català, assistint a la crisi de la Generalitat o calibrant la disposició d'ETA en el procés de pau però la ciutadania espanyola, en la seva immensa major part, està ara per ara francament consternada per la major estafa de la democràcia, la comesa per Afinsa i Fòrum Filatèlic, que arribaria a a unes 350.000 persones i que podria representar un descobert de 35.000 milions d'euros, ni més ni menys que un 5% del PIB aproximadament. Amb una particularitat que ningú o gairebé ningú ha esmentat: hi ha altra mitja dotzena de societats semblants que guarden un comprensible silenci i la destinació del qual és una inquietant incògnita. Encara que és evident que l'Estat no pot cobrir les espatlles als estafadors, ni seria lògic que existís una assegurança universal contra el robatori, el frau o qualsevol forma de depredació, aquest cas és singular ja que entre tots hem donat respectabilitat i presència a unes companyies el miraculós sistema de les quals ningú entenia i que no obstant això no van suscitar la convenient curiositat de l'Agència Tributària, o del Ministeri d'Economia, o -fins i tot- d'aquesta cosa amorfa que es diu "consum" i que se situa, diuen, en el Ministeri de Sanitat.

Calerons

El pressupost militar nord-americà per a l'any 2006, tal com va ser aprovat el 21 de desembre passat, va anar oficialment de 453.000 milions de dòlars, als quals caldrà afegir almenys uns suplementaris 50.000 milions per a les actuals operacions militars en marxa a l'Afganistan i l'Iraq, una mica més de 500.000 milions de dòlars o el seu equivalent d'uns 400.000 milions d'euros. Crec que tant vosaltres com jo ens perdem quan la quantitat passa dels mil euros, quantitat que és la qual bàsicament defineix a la generació que està ara arribant a el mercat de treball. Però hi ha dades comparatives que sí poden servir de referència per a saber què pot significar aquesta quantitat. I la dada és de molt clara lectura: aquests calerons, segons l'Institut Internacional d'Estocolm sobre Investigació de la Pau, és l'equivalent als pressupostos militars dels altres països del món sumats.

Tots els dilluns, festa!

Ah, no hi ha res com tenir festa els dilluns. És el millor invent del món. El món sencer, global en si, suspès els dilluns. D'aquesta forma els diumenges passarien a ser uns dies assolellats, magnífics, per a gaudir, i comprar. Perquè l'inconvenient d'ahir, dilluns festiu universal (excepte els hispans d'EEUU), és que no havia on comprar, on anar. Quin desengany. Ja se sap que els dies de festa són per a comprar, per a anar de botigues i d'hípers. Per això, el dia del treball és dolent per caure en dilluns i ser festa. Per un prejudici -més empresarial que dels empleats-, el dia del treball no obren enlloc. Quina vergonya neoliberal. Bé, algun «tot a cent» de xinesos que no es deixen impressionar per aquestes costums històriques -beneïts siguin-, però no tots. I les clàssiques botigues de xuxes i pa ràpid, que per això s'han estès i no paren de créixer: per obrir els dies de festa, especialment l'1 de maig, en el qual al no haver gens que fotre ni reivindicar, es concelebra la pau. I els accidents laborals? Cinc morts al dia. Si tots els dilluns fossin festa baixaria molt aquesta estadística, encara que pujaria l'altra, la dels punts (del carnet de conduir, és clar). Per això, el millor invent per al món global, ja un poc fatigat de veure sempre les mateixes sèries repetides, és tenir festa els dilluns. S'acabaria l'atur i tot seríem més feliços.

Morales nacionalitza

El president de Bolívia, Evo Morales, ha complert una de les principals promeses electorals i ha nacionalitzat tota l'extracció d'hidrocarburs del país. Això significa que les multinacionals que operen en el país hauran de lliurar les seves extraccions -sobretot de gas- a l'empresa pública YPFB (Jaciments Petrolífers Fiscals Bolivians), que fixarà el preu de la seva distribució. En el fons és un cop per a la companyies que operen en la zona, una relació que encapçala l'espanyola Repsol-YPF i que completen empreses com la francesa Total, la nord-americana Exxon i la brasilera Petrobras. Morales actua embravit per la trobada que ha tingut a l'Havana amb Hugo Chávez i Fidel Castro. També necessitava actuar davant els incipients moviments de protesta en les files de qui li van dur al poder. A les companyies afectades se'ls dóna un termini de sis mesos per a negociar la seva adaptació a la nova llei. És un pols que castigarà encara més la cotització internacional del cru, però que pot reconduir-se si hi ha voluntat de pacte a partir d'una obvietat: el país més pobre de sud-amèrica necessita la tecnologia que només tenen les multinacionals instal·lades en el seu territori per a extreure riquesa del subsòl.