Ha mort un mite

Jose Luis Cantero Rada, artísticament conegut com El Fary, ha mort a Madrid aquest dimarts a l'edat de 69 anys víctima d'un càncer de pulmó, segons ha confirmat la seva discogràfica. Tot i que va començar la seva carrera professional com a taxista l'èxit li va arribar com a cantant als anys 80 amb cançons com "El Toro guapo" després de finançar i vendre ell mateix les seves primeres cassets a El Rastro madrileny. La sèrie televisiva Menudo es mi padre confirmaria la seva popularitat als anys 90 amb un paper inspirat en la seva pròpia trajectòria personal i el seu caràcter simpàtic. La saga de films Torrente amb cançons com "Apatrullando la ciudad" van fer que la seva figura fos encara més estimada. Després d'una sèrie de rumors que apuntaven a que patia una greu malaltia, aquest dimarts s'ha confirmat amb la notícia de la seva mort.

Ningú escolta a ningú

Ningú escolta els vells, ni el seu parlar feixuc,

i en els bancs de les places resten orfes paraules
que encara no han dit,manllevades per veus
ordinàries,que les despullen de sentit...


Ningú escolta el clam,ni el seu dolor sofert,
d'un llenguatge de mots i esperances que algún
cretí creu obsolet,abdiquem mesells a l'esclavatge
i així els hi lliurem el dret...


Ningú escolta el so,ni el seu silenci sord,i els
carrers corren plens de la cridòria empudegan-t'ho
quasi tot,refugiat de nou en la memòria per
esguardar l'últim tró...


Ningú escolta els vells...
Ningú escolta el clam...
Ningú escolta el so...
Ningú escolta el món...
Ningú escolta a ningú...

Clam de venjança

Per més que es parli de maletins -que si vénen benvinguts siguin-, el que està clar és que el Reial Madrid es trobarà dissabte a La Romareda amb un equip, el Saragossa, que afrontararà la trobada amb els majors desitjos de victòria possibles. No tindrà millor premi el conjunt aragonès que assegurar-se la seva presència a Europa, un objectiu que duu lluitant tot l'any i que seria lamentable perdre'l ara, després d'haver estat gairebé tota la temporada en llocs europeus, fins i tot moltes jornades en zona Champions. És suficient motiu perquè, en perfecte comunió entre equip i afició, tots bolcats des del primer minut, es lluiti a mort per una victòria més anhelada que mai. Això sí, si a més hi ha regalet del Barça per guanyar o fins i tot per empatar, doncs em sembla fantàstic. Tot ajuda. Però és que, per si no fos poc, el Saragossa ha de buscar encara amb més afany aquesta victòria perquè no té res que agrair al Reial Madrid, almenys en els últims anys. Encara que és cert que hi ha hagut un tradicional transvasament de jugadors entre un i altre conjunt, el cert és que els que han fixat pel Saragossa procedents de la capital és perquè allà no els han volgut, perquè els sobraven. I els que han fixat pel Madrid provinents de la capital de l'Ebre, més aviat se'ls han dut “per les bones” i pagant les clàusules, com van ser els casos d'Esnáider o Morientes. Més recent ha estat el cas De la Red i la manca de paraula de la directiva madridista, o la prepotència de la temporada passada després del 6-1 de La Romareda en la Copa i el tracte vejatori al saragossisme en la preparació del partit de tornada invocant l'esperit de Juanito… I ja no dic si recordem quan el Madrid, gràcies a un favor de la UEFA, va deixar fora de la Champions l'any que el Saragossa va ser cinquè i van guanyar la Recopa a París. I més d'un jugador del Saragossa no crec que li tingui massa afecte al Madrid. Gabi Milito sempre ha estat correcte i diplomàtic quan li han recordat el seu cas (encara riem de la falsa lesió al genoll que tenia). En canvi, Diogo s'ha despatxat aquesta setmana amb unes claras declaracions a “Don Balón” recordant fastiguejat el seu pas pel Bernabéu. Llàstima que no pugui jugar dissabte. I què dir del sagnant tema de César Jiménez, que va haver de deixar el futbol per una entrada de Figo que no va rebre ni la targeta groga. En fi, que per tot això i molt més, com diu l'himne del Saragossa -ara que es parla de lletres d'himnes-: “a guanyar, a guanyar… el Saragossa guanyarà…”