Una dosi de pau

Voler l'agost, des del fred, demanar l'impossible i al fer-ho, demostrar que és possible. Exigir l'agost, amb l'inconformisme adult del que no es resigna, del que necessita una dosi de pau per poder pensar. Enyorar l'agost, com s'enyora la persona estimada que encara no ve. Desitjar l'agost, el temps sense presses ni horaris, on poder assaborir les coses petites que ho tornen tot tan fàcil. Gaudir de l'agost, fugint del soroll mal educat que ens mossega, de les agendes plenes de feina i problemes. Cobejar l'agost, concedint-nos una retirada de la presó quotidiana que ens construïm cada dia. Anhelar l'agost, per reinventar-nos un món que bategui al ritme del nostre cor. Somiar amb l'agost, intuint que el món sencer vol una pausa, sospitant que el món sencer té dret a ser feliç una estona. Ser agost, sempre, ser mandrós i esvalotat, ser feixuc i vital. Ser agost, tot l'any, incondicionalment, per recordar cada dia la tendresa del món, per recuperar cada dia la bellesa del temps que passa poc a poc.