Sabíem que Acebes ja ho sabia

Allò que en l'esperit de la majoria ja era veritat el mateix 11 de març del 2004, ara requereix tot un esforç titànic de l'Administració de Justícia per reaparèixer davant la societat com el que va ser. Una part d'aquesta societat, a més, ja no ho admetrà mai, ha quedat atrapada en la xarxa i no està amb ànim de lliurar-se'n. Ara s'ha sentit dir, en el judici, que l'exministre de l'Interior, Ángel Acebes, l'horabaixa de l'11M ja sabia que l'explosiu no era «Titadine». I això, que nosaltres, a la vegada, en essència. ja sabíem aquell mateix dia, ara se'ns apareix com una revelació, però alhora com una dada de la realitat que malda per trobar lloc a les nostres consciències. Per no admetre el que significa que l'exministre Acebes conegués aquest fet, basta prendre l'opció inicial de rebutjar-ne les conseqüències electorals. Al contrari, per no perdre-ho de vista, molta de gent ha hagut de repassar diàriament allò que els fets escrigueren a la seva memòria. A la veritat ara li queda un llarg camí per recuperar posicions. I és ben segur que, per la via judicial, haurà cedit, al final, una part del territori que li correspon. Ah, és clar, la veritat no té entitat pròpia, és fruit de la nostra manera de relacionar-nos amb la realitat: i per això té tantes coses en contra. És tan dèbil, malaltissa i manipulable com la naturalesa humana. No us féssiu il·lusions.