Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon.

jueves, septiembre 08, 2005

Amics per sempre!

No sabien el que es feien...venien d'altres mitjans de comunicació...només Efe i El Punt sabiem el que ens esperava. Prada els va donar la benvinguda...i tots van quedar tarats! Ho vulguin o no, un raconet del seu cor ja és més catalanista radical.. i és que l'UCE deixa llavor.

D'esquerra a dreta, i de dalt a baix: Homer (Mosquis!), Odei (Prada també ho porta a la sang, és massoquista, i treballa eternament per l'UCE), Xevi (Alias "Deco", va voler escalar el Canigó, però una xica de ses Illes li va parar els peus), Jesús (Aquests mosquits de Prada, sempre deixen rastre al coll!), Maria (el 50% del diari de Prada), Jordi (a l'UCE 2006 vindrà pilotant un avió), Maties (recordarem per sempre més el seu aniversari formatgero a la sala de premsa), Quim (un dels tres mosqueters de l'UCE, si hi ha alguna dona que es resisteix, cap problema, tenim altres canyes), Joan (el mestre! el nou Bono! l'artista!), Xevi (més conegut a Efe com a J.D., i en petit comitè com a l'home tortuga), i Àngela (va poder sobreviure a tants machotes! Això es mereix un premi).

1 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Bones maku. Fa temps vaig escriure aquest text al meu blog. Avui l'he llegit i m'he enrecordat de tots vosaltres.
Saludos!
Aldekoa-deko


"Llego a la redacción. Mi jefe me hace un gesto para que me acerque y sonríe. "¿Te quieres ir mañana a Prada?. Durante diez días se celebra la Universitat Catalana d'Estiu. Se trata de que sigas las ruedas de prensa de los políticos y busques temas para cultura u otras secciones. ¿Qué me dices?". Me quedo un momento pensando antes de decir que sí, claro que sí. Empiezo a imaginar. Por mi cabeza se empiezan a suceder imágenes. Aparece un autobús lleno de mallorquines. Un piloto periodista y un viaje sin demasiadas palabras. Luego llegan las maletas, el catalán a todas horas, los otros periodistas. Crepes y compartir mesa con otros mosqueteros. Primeros políticos, buscar temas. ¿Qué es lo importante para vosotros?. El Canigó se quema. Cenas y tickets inflados. Música de la trinca y senyeres. Buenas caras. Hotel y piscina. El diari de Prada y Homer. Colas para comer. La rubia te ha mirado. Quedamos a las 9. Yo llego tarde. Se presenta la veteranía de Xavi, enfermo de UCE. Alcalde de Prada, casa de Pau Casals, más políticos y más Estatut. Fiesta en Fillols. Si baila bien es gay, ¿no?. Aleypó aleypó. Polanco échalo. Risas y más buenas caras. Desayunos a conciencia. Ángela dice que mañana no sale. Pero sale. Llega Gemma, sonríe y se va. Pero en realidad se queda. ¿Qué mierdas es Espais escrits?. Tura y el PSOE tortura y asesina. Si dice algo importante me dices luego. Taller de ràdio. El punt és un diari de dretes. Frikismo amigos. Aparece Iolanda y el psiquiatra. Si no hay Estatut algú hauria de marxar a casa. Pizzas y más pizzas. Canigó o gata. Llegan los problemas de ordenador y los virus pero ahí está Óscar para convertirlo en anécdota. Cumpleaños y quesos para Maties. Las hormigas argentinas en portada y una tortuga de efe en la cena. Llega el Sàmuel y Jesús se empieza a convertir en el Jésu. Jordi dice que hay que sé pesssona. Suena cris Juanico. Pep Sala no suena. Ses al·lotes grans y ses al·lotes petites. Trabucaires y Quim hasta los huevos. Nadal y els Segadors. Más risas. Montamos una cena. Seguro, ¿eh?. Y unas birras. Pasan los días y las imágenes no pasan por mi cabeza. Se quedan. "Sí, claro que quiero ir a Prada", le respondo a mi jefe."

2:36 a. m.

 

Publicar un comentario

<< Home