Ningú escolta a ningú

Ningú escolta els vells, ni el seu parlar feixuc,

i en els bancs de les places resten orfes paraules
que encara no han dit,manllevades per veus
ordinàries,que les despullen de sentit...


Ningú escolta el clam,ni el seu dolor sofert,
d'un llenguatge de mots i esperances que algún
cretí creu obsolet,abdiquem mesells a l'esclavatge
i així els hi lliurem el dret...


Ningú escolta el so,ni el seu silenci sord,i els
carrers corren plens de la cridòria empudegan-t'ho
quasi tot,refugiat de nou en la memòria per
esguardar l'últim tró...


Ningú escolta els vells...
Ningú escolta el clam...
Ningú escolta el so...
Ningú escolta el món...
Ningú escolta a ningú...