Benvinguts al Circ Eto'o

Samuel Eto'o sempre ha estat un jugador ràpid, vertical i amb una definició letal. Un líder en tota regla que s'ha convertit en una icona per a milers d'africans. La seva vida, que no l'ha tractat pas malament, també amaga sacrifici. Un jugador negre en un món de blancs. Però l'estrella africana també amaga ombres que el situen sempre en la polèmica: Està expedientat per la Federació Espanyola després de celebrar una Lliga al crit de «¡Madrid, cabró, saluda al campió!»; i en un episodi més recent va escupir al jugador Unai Expósito amb evident despreci durant un partit contra l'Atlhetic de Bilbao. Després ho va negar i l'atenció es va desviar cap a Javier Clemente, que va ser acusat de racista. El camerunès tampoc ha pensat en com ens hem sentit els catalans cada cop que el jugador ha menyspreat el català (mai ha amagat el seu pro-espanyolisme i per tant no és digne de lluir la senyera a la samarreta blau-grana). I és que Eto'o no ha volgut passar inadvertit. El dia de la seva presentació amb el Barça va deixar per la posteritat una frase molt perillosa: «Correré com un negre per a cobrar com un blanc». Potser en aquesta frase, síntesi d'una vida, obrís una ferida que ara no troba la manera de tancar. Com la que va obrir en un partit a La Romareda, quan va celebrar un gol imitant un simi. «Quan em criden amb sons de mono, els dic a la gent que sóc un mono». Samuel es baralla a mort per la dignitat de l'home negre. Aquesta és la seva grandesa. Però quan dissabte passat va abandonar La Romareda amb un somriure sarcàstic i un gest de prepotència dirigit a l'afició, després d'amenaçar de retirar-se del matx cansat de sentir crits racistes contra la seva persona, un dubte va saltar: ¿i si tot hagués estat només una comèdia?