Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon.

miércoles, marzo 22, 2006

Cromos que no enganxen

Ni futbol, ni resultats, ni gols, ni president. El Reial Madrid s'enfonsa amb pas ferm. Tant és així, que ni tan sols està en condicions d'assegurar-se la plaça que dóna accés a la Champions sense haver de passar pel filtre de la prèvia. Florentino Pérez va fracassar i va marxar. El seu model de gestió ha fallat i l'equip més corejat de l'Estat està a deu partits de tancar el seu tercer any en blanc (i mai millor dit). El Madrid està sumit en una profunda crisi d'identitat i amb un president eventual que es resisteix a convocar eleccions. Els jugadors no donen la cara i tan sols uns pocs semblen estar afectats per aquesta situació. La llista de fracassos és innombrable: Ronaldo amenaça amb marxar perquè no se sent estimat; Michel Salgado i Raúl afirmen públicament que al seu vestuari se li han concedit massa privilegis; l'entrenador té damunt una interminable llista de substituts; Benito Floro anunciarà que deixa la direcció esportiva en els pròxims dies... Així s'està jugant el Madrid la seva presència a la Champions. Saber qui jugarà en el pròxim partit, és una incògnita. López Caro no sap què fer. Ronaldo o Cassano? Zidane o Raúl? Beckham o Cicinho? Un autèntic galimatías. Diumenge no va jugar l'anglès, avui contra el Saragossa diuen que el sacrificat serà Raúl, Robinho s'ha quedat sense bicicleta i Baptista sense gol. Aquest equip és una ruïna. López Caro té molts cromos, però no se'n fia de cap. El Madrid fa riure!