El model francès, en crisi

El conflicte pel contracte de la primera feina (CPF) evidencia la crisi social, política i econòmica de l'anomenat model francès. El país es veu sacsejat regularment per crits de protesta que qüestionen la política oficial, es duen per davant plans de reforma o ministres, generen explosions de violència que ningú sembla entendre d'on surten i eternitzen el debat introspectiu que tant complau als francesos. El CPF és poc acceptat ni acceptable per als joves, i a més va ser plantejat pel govern com un pols. La reacció que ha suscitat reflecteix els desequilibris mes profunds que viu el país. França també acusa una crisi de representativitat. L'estructura institucional, en la qual el president (en aquests moments un desgastat Chirac) governa molt i pot fer servir en qualsevol moment com a fusible el primer ministre, Dominique de Villepin. Ara, totes les figures de la política viuen mes pendents del que faran en les eleccions presidencials del 2007 que d'afrontar els problemes que encallen la vida dels ciutadans. La dreta i l'esquerra han perdut molta credibilitat, i predomina la sensació que França, oficialment el país de la igualtat, no sap encarar la seva fractura social i generacional.