Paraula d'expresident

José María Aznar està en primera línia de la confrontació política i el seu missatge en la Convenció del PP s'ha instal·lat en la radicalitat enfront de la petició de moderació d'Alberto Ruiz Gallardón. Res que objectar que des de la seva condició d'expresident jugui les cartes polítiques que millor li convinguin per a defensar els interessos del seu partit, i és als seus militants i als electors del PP a qui els correspon jutjar les seves actituds polítiques. Aznar pot prendre la posició política que vulgui, excepte en relació a la lluita antiterrorista. Gairebé tot el missatge d'Aznar es basa en la desligitimació de l'actual govern espanyol per la forma en la qual l'executiu entén i practica la lluita contra el terrorisme. Per l'expresident, José Luis Rodríguez Zapatero s'ha rendit davant ETA i està suplicant el final de la violència. Unes afirmacions que constitueixen una deslleialtat de primer nivell, no solament pel contingut de l'afirmació sinó sobretot per provenir d'un expresident del govern espanyol a qui se li suposa la responsabilitat d'exercir la màxima prudència en les crítiques a la lluita antiterrorista. Però a més de la irresponsabilitat, l'actitud d'Aznar es compadir-se de la veritat i contradir-se amb la coherència del seu propi comportament quan era president. Aquest assumpte de màxima gravetat ho despatxa Aznar amb el que en dret seria la prova negativa o bulgarment dit falsa. No hi ha una sola dada objectiva que demostri els encerts de l'expresident. La policia segueix detenint terroristes com en els temps de la major eficàcia de Mayor Oreja, no s'han produït desplaçaments de presos (tal i com es va fer en l'època del PP) i el Tribunal Suprem acaba de confirmar de manera fefaent que s'aplicava la llei i el reglament penitenciari d'acord a una doctrina instal·lada i vigent en l'època en la qual governava Aznar. No hi ha notícies d'una trobada formal del govern amb ETA i molt menys constància d'una oferta de negociació política. Aznar entén que si el govern actual fes el que va fer ell (les converses de Suïssa) es rendiria a ETA, passant per alt que ell no va negociar sinó que va demanar la rendició. Com mai va haver detalls d'aquella trobada de la delegació de Moncloa amb ETA, no tenim testimoniatge directe del que va ocórrer. Però en tot cas, Aznar jutja a Zapatero en un episodi que encara no s'ha produït. No és fàcil trobar una actitud més deslleial i més irresponsable en la política espanyola que la d'un expresident anomenat Aznar.