Víctima dels «galàctics»

«Cria "galàctics" i et treuran els ulls». Florentino Pérez es va treure anit, per fi, la careta. El president del Reial Madrid des de juliol de 2000 va tirar ahir sorprenentment la tovallola després d'una setmana nefasta deportivament i deixar a prop del precipici el seu setzè projecte al capdavant de l'entitat blanca. Florentino Pérez passarà a la història del madridisme com el gran president del Reial Madrid modern, el successor de Santiago Bernabéu. Malgrat que alguns se'ls refot que plegui (tal i com ha declarat Roberto Carlos), Florentino va recollir un club en la més absoluta ruïna, i sis anys després de la seva elecció aquest club s'ha convertit en el més ric del futbol. Florentino Pérez ha triomfat clamorosament en l'aspecte econòmic i social, però ha comès un greu pecat: no ha respectat gairebé mai cap de les regles bàsiques i clàssiques del futbol: fitxar equilibradament i fer cas dels tècnics que ell mateix havia portat. Florentino va néixer per a triomfar i potser sí que en el futbol al principi visqués alguns èxits, però en les darreres temporades només va obtenir disgustos i fracassos. Un home acostumat a convidar als seus amics polítics al Bernabéu perquè el Madrid era el seu juguet més bonic no ha pogut soportar veure a les seves figures barallant-se, al seu estadi aplaudir al Barça, a la seva afició senyalant-lo com a culpable i, sobretot, ser un perdedor.