Il·lògica política

Carod-Rovira ja no accepta l'Estatut, que, segons un dels seus correligionaris, se sembla «com un ou a una castanya» al que va sortir aprovat en el Parlament català. És lògic que ho rebutgi. En primer lloc, perquè ja no és «el seu» Estatut i, en segon lloc, perquè ha estat manipulat a les seves esquenes entre Zapatero i Artur Mas que, per a més inri, no són socis de govern com ho és ell en la Generalitat. Per aquesta mateixa lògica, Carod-Rovira hauria de renunciar immediatament a seguir en el tripartit, ja que dos de les formacions que ho integren (PSC i ICV) han decidit donar el seu vistiplau a la «castanya» estatutària i, a més, el soci Zapatero li ha fet un gran lleig. Però aquí la lògica ja no funciona. Carod no vol abandonar el tripartit, malgrat el tracte tan descortès del seu soci Zapatero. Clar que, al mig, està Maragall, el president de la Generalitat, que és a qui més s'ha traït i a qui més lletjos se li fan. I tampoc dimiteix. La il·lògica política.