Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon.

viernes, enero 18, 2008

Continua bordant

Durant els períodes electorals sempre s’atien les qüestions lingüístiques. Hi ha un gran interès de crear crispació i disconformitat en un tema tan delicat, dividir la societat i enfrontar-la, atiar polèmiques i conflictes allà on no existeixen, fer de tot una falsa pel·lícula de bons i dolents. Les eleccions són generals, és a dir, al Congrés i al Senat, institucions mancades de competències en matèria lingüística, però això no ha impedit que Aznar deixi anar els seus gossos i emprengui les seves habituals amenaces i falsificacions; segons Aznar ha arribat el moment de canviar les polítiques lingüístiques dels territoris de llengua catalana i basca, tot perquè segons diu s’han convertit en «instruments de coacció» sobre els castellanoparlants. Porteu-me un morrió, que jo ja tinc el gos.

jueves, enero 17, 2008

Front paranoic

Si l'Iran o el Pakistan llencen en el futur un atac amb míssils nuclears contra Israel o Europa, passarien per damunt de Polònia o de l’est de Txèquia? I si hi passen, on anirien? A Alemanya?, a Anglaterra?, a França? Dibuixin línies en un mapa i veuran que no és probable. I si els haguessin d’aturar amb míssils antimíssils, on els col·locaríeu? Sembla raonable pensar que a Israel, Turquia, a Irak, al Caucas, fins i tot a Grècia, Bulgària, Romania o a Itàlia. I si fos Xina el malvat de torn, quina utilitat tendrien aquests míssils, que s’anomenen Patriots, al país dels simpàtics bessons polonesos o al petit gran país txec? No convendria aprofitar que s’ha acabat la guerra freda i posar-los al sud o fins i tot a l’est de Rússia i repartir-se amb ella el mèrit i el guany? El govern Bush, ens ha obert als europeus un altre front paranoic, ara amb Rússia. Per què?

viernes, enero 11, 2008

Pluri què?

Darrerament se sent molt sovint que gent relativament rellevant en l'àmbit polític espanyol parla d'una doble possibilitat. Per una banda, es parla de la possibilitat de fer una gran coalició de govern PSOE-PP per excloure els nacionalistes. I, per una altra banda, es parla de la possibilitat de reformar Constitució i llei electoral per impedir que els nacionalistes tinguin representació a les corts espanyoles. No hauríem de prendre a broma aquest doble missatge complementari perquè la seva repetició i reiteració cerca crear una situació que realment faci factible una aberració d'aquestes dimensions. Crec que era Machado que va dir allò que Espanya menysprea tot el que ignora. El projecte centralista, el projecte d'estat-nació espanyol iniciat amb els Decrets de Nova Planta i amb l'arribada dels borbons a la corona del regne és un projecte que ignora la plurinacionalitat, nega que existeixin diverses llengües, nega que existeixin diverses nacions amb una identitat diferenciada, nega el que durant un temps se va denominar el fet diferencial.