Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon.

martes, marzo 28, 2006

De l'amor a l'odi...

Ja es donen per normals fets que durant els últims mesos es rebutjaven visceralment. A ningú se li ocorre a hores d'ara desqualificar els contactes que s'han vingut produint des de l'any i mig anterior al comunicat d'ETA del dimecres passat, contactes que es negaven pels seus protagonistes i que endemoniaban al PP i als seus mitjans afins. A partir del 22 de març, es va acabar aquesta història, perquè qui més i qui menys reconeix que els contactes han estat substancials per a arribar on s'ha arribat. Altra cop el tema del relativisme de la política, que diria el clàssic. És el mateix que va a succeir amb els trasllats de presos al País Basc o amb les excarcelacions, si és que no està succeint ja. Tot el món sap i ha sabut sempre que el procés de pau, com ha ocorregut sempre dins i fora de l'Estat espanyol, duu lligat aquests canvis en la situació dels presos de les organitzacions que posen un punt final a la seva activitat terrorista. Recordin el succeït després del cessament del terrorisme d'ETA (político-militar). Pensem en els acostaments de presos amb governs anteriors, inclòs el de José María Aznar, a les poques setmanes de l'inici de l'última treva. Dúiem bastant més d'un any assistint a un debat absurd i aferrissat entorn de prevencions sobre fets que ja abans havien realitzat els quals després condemnaven altres exactament iguals. En realitat, en la reunió d'aquest dimarts de Zapatero i Rajoy no hi ha massa coses de les què parlar, doncs forçosament han d'estar d'acord en el substancial, ja que el president no ha fet res que no hagués fet el seu antecessor. I Zapatero no farà res que no hagués fet Aznar si aquell procés de negociacions no s'hagués anat a norris. Una cosa és el soroll partidista i una altra la realitat dels fets. Any i mig de feroç oposició contra la política antiterrorista del govern de Zapatero acaben amb l'acceptació pel PP de tot el que van combatre. O de gairebé tot. En el camí ens van fer la vida impossible i a més van arruïnar la seva credibilitat política. Ara sembla que el PP van rectificant.