El criteri no és la llei

Suposem que Arnaldo Otegi és enxampat per l'Ertzaina conduint a cent vuitanta per l'autopista. Ha de ser multat, estant com estem en plena treva? Seria considerat còmplice dels enemics de la pau l'agent que ho sancionés? Suposem que el líder de Batasuna és un conductor que compleix les normes, però que Diez Usabiaga, per exemple, és denunciat per un veí per llençar a deshora la bossa de les escombraries al carrer, o que Joseba Permach rep l'acusació de la seva companya per haver-li aixecat la mà. Caldria arxivar les denúncies per a no perjudicar les negociacions? Els supòsits freguen la caricatura, però podrien donar-se. Si fem cas a les manifestacions del fiscal general, tant l'agent, com el veí, com la companya, haurien d'adaptar-se a la situació, i callar. D'acord amb la seva teoria, Otegi, Usabiaga, Permach i els altres, gaudeixen a partir d'ara d'una immunitat tàcita, que obliga a preguntar-se, no si han delinquit, sinó si és convenient acusar-los, condemnar-los o fer-los abonar la multa. Sigui com sigui, a causa de la situació donada per l'alto al foc, el criteri que cal seguir deixa de ser la llei o el codi; l'essencial ara, i gairebé vital, és la pura i dura oportunitat política. En definitiva, aconseguir la pau.