Decència

La paraula decència ha ocupat sens dubte un paper molt rellevant en les recents eleccions italianes, després de la qual, si no sorgeix alguna sorpresa d'última hora, no només els italians sinó també els europeus ens alliberarem d'aquest personatge caricaturesc que és Berlusconi. Un incompetent que no ha sabut gestionar el seu país i que abandona el lideratge del país quan Itàlia està greument malalta. El súmmum de la impudícia de Berlusconi és la seva resistència a reconèixer la derrota, la seva falta d'elegància quan és arribat el moment d'admetre que ha de cedir el pas al seu adversari. Perquè les seves denúncies d'irregularitats són surrealistes: no ha estat el seu propi govern qui ha convocat i organitzat les eleccions? No és el seu propi ministre de l'Interior qui ha dirigit els recomptes, el qual ha proclamat els resultats oficials, el qual en definitiva dóna fe d'uns resultats que no haurien de ser posats en dubte per respecte a la dignitat de l'Estat italià? Feliçment, les democràcies europees estan demostrant la seva capacitat d'autorregeneració en tots els casos i enfront de totes les crisis. Però és difícil no sentir preocupació pel que ocorreria si alguna vegada la decència no pogués vèncer a la insolència, a la corrupció o a l'excessiva ambició d'algun poderós.