Herència Gil y Gil

La presó incondicional decretada per al regidor de Trànsit de l’Ajuntament de Marbella, l’alcaldessa Marisol Yagüe, l’assessor d'Urbanisme i l’empresari Ismael Pérez Peña, encarrila, encara que massa tard, el principi de la fi de la corrupció urbanística a la Costa del Sol. L'escandalosa llibertat de moviments de la qual han gaudit polítics deshonestos i empresaris sense escrúpols dins i fora de la costa malaguenya és una vergonya. Perquè les seves trapelleries es feien gairebé a plena llum, ja que l'opinió pública sospitava que s'estaven produint, però ningú ho va evitar. Ni tan sols quan manava el gran Jesús Gil y Gil. El principi democràtic de l'autonomia municipal, que existeix per a frenar abusos de poder o ingerències interessades de les altres administracions respecte del poder local, s'ha utilitzat cínicament per a delinquir a gran escala. Només podia intervenir la justícia, i moltes ombres en l'actuació judicial a la Costa del Sol apunten cap a una presumpta complicitat activa d'alguns magistrats. Alerta: no és només Marbella, aquest tipus de vergonya és a nivell estatal. I d'haver existit una reacció política i judicial diligent, molts electors, seduïts per miracles contra l'atur i la inseguretat dels seus municipis, haguessin desistit a triar o reelegir a personatges tan immorals.