I la llum es va apagar

Han passat 365 nits des que en la finestra més contemplada del món es va apagar la llum. La Terra ha donat un gir complet al voltant del Sol sense l'home que va peregrinar tant per ella, que hagués anat i tornat tres vegades a la Lluna. Aquell valent incansable de túnica blanca, somriure serè i fe infrangible que va besar els aeroports de tot el planeta. A un any de la seva mort, la figura de Joan Pau II segueix despertant anhels i sentiments. Respecte i admiració. Sorpresa i devoció. L'aniversari del seu viatge, a la finestra del cel, torna a entelar de llàgrimes els ulls de molts que mai haguéssim desitjat que s'haugués apagat aquella temuda llum de la seva habitació. Creixeran moltes generacions perquè el seu nom pugui ser oblidat, però passaran més anys perquè torni a haver altre papa igual que ell. Cap concert de rock i cap partit de futbol han pogut reunir a tants adolescents en un mateix lloc com ho ha assolit el papa més estimat de tots els temps. Senyal que potser que l'Església està ferida, però no agonitzant. Independentment de les creences religioses de cadascú i estar d'acord o no en algunes de les seves decisions, Karol Wojtyla va deixar un buit en nosaltres. Joan Pau II, Santo Subito!