Aliança indesitjable

Hi ha, ara mateix, tres focus d'atenció preferents en l'actualitat. L'Euskadi de «la nova transició» cap a la pau i la democràcia, la Marbella de tots els excessos, i la Catalunya que es disposa a estrenar Estatut revisat i amb molt poca generositat de l'Estat espanyol. Hi ha seriosos dubtes que el referèndum assoleixi reunir un percentatge de suport aclaparant, i a favor d'això s'esforcen Zapatero, Maragall i el seu PSC i Mas i els seus convergents. Però persisteix el gran dubte: què faran Carod i els seus lleials? ERC farà campanya per l'abstenció per la «baixada de pantalons» de Mas i perquè la gestió de l'aeroport del Prat serà governat finalment des de Madrid? Maragall sabia que el Prat era intransferible. Sabia que els estats, tots, volen controlar i coordinar els grans aeroports estatals perquè des d'ells és molt el que es juga en el concert internacional... Després de tot, què importa que el control últim ho tingui la ministra de Foment i no el director que designi el govern de la Generalitat? Serà capaç Esquerra s'abstenir-se o animar-se a reclamar el sí al referèndum i així acabar d'una vegada per totes de trencar la seva «aliança tàctica», certament indesitjable, amb el PP de Rajoy i de Piqué?