El petroli nostre de cada dia

El preu del petroli va superar ahir, a Europa, els 72 dòlars per barril. Fa tot just dos anys, hauria preocupat que aquesta xifra arribés als 35 dòlars, perquè era el preu màxim que havien previst els governs europeus a l'hora de calcular els seus pressupostos. Un error de càlcul que només s'ha pal·liat perquè la cotització es fixa en dòlars i el tipus de canvi de l'euro segueix més fort del previsible, i així abarateix el preu del cru. Aquesta cotització, alcista i imparable, només és comparable a la de 1979, que va portar a la crisi entre EEUU i l'Iran, l'època de Reagan i Jomeini. Per a l'Estat espanyol, l'alça del preu del petroli és una dada més perjudicial que per a la resta de les economies europees. Com que som el país de la UE que més depèn del petroli i dels seus derivats per a impulsar el PIB... Ara cal assumir, com adverteix el Banc d'Espanya, que el model de creixement dels últims anys s'esgota. No duraran més els preus econòmics de les matèries primeres per a les nostres fàbriques, els transportistes i empreses de serveis. Els costos energètics són l'avís definitiu perquè entre el govern i les forces socials es busqui un nou model de creixement que s'adapti al nou model.