Comença l'any preelectoral

A un any de les eleccions autonòmiques i municipals, qui més qui menys ja està escalfant motors. Els governants de torn de les diferents institucions acceleren els terminis per a finalitzar aquesta o aquella obra, rotonda, centre de dia o de nit, que els permeti tallar (si és possible més d'una vegada) la cinta d'inauguració abans dels comicis. Els partits de l'oposició estan submergits en la tasca d'elecció dels seus candidats. En cas de tenir-los designats, els seus respectius «comitès estratègics» estan obstinats a dissenyar continguts, maneres i maneres de connectar al seu candidat amb els ciutadans i ciutadanes avui anònims, però demà votants. Uns altres encara estan immersos en treballs previs de qui són, a on van, com i amb qui. Al seu torn l'arc polític, malgrat insistir en l'escassa fiabilitat de les enquestes preelectorals, segueixen amb el ritu (i de vegades el mite) d'encarregar sondejos (reals, ficticis o manipulats), si és possible a empreses afins domesticades, els resultats de les quals convenientment maquillades es filtren als mitjans. Hora d'ara, és previsible un canvi de majoria en el nostre Parlament, i conseqüentment el nostre govern? Els experts afirmen que unes eleccions es guanyen, o es perden, bàsicament per la combinació de dos factors. El primer, avaluar si l'acció de govern ha afectat negativament a amplis sectors de la població amb rellevància electoral. El segon factor, igualment decisiu i complementari a l'anterior, si l'actual oposició és percebuda pels futurs votants com una alternativa creïble, inclosa la seva capacitat de lideratge, no només pels seus militants sinó també pels sectors socials que són els quals donen o lleven majories. Així doncs, la cursa preelectoral comença des del dia que es perden o es guanyen unes eleccions. Un conte que mai s'acaba.