Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon.

sábado, abril 22, 2006

Honorable cosmonauta

Si realment imperessin un conjunt de valors d'ètica pública i de solvència política, Maragall hauria d'haver plegat i el "tripartit" dimitit després que el projecte d'Estatut sorgit del Parlament amb el seu eufòric suport, hagués de ser podat i racionalitzat per Zapatero i Mas en un esperpèntic pacte que deixava en ridícul als socis de la Generalitat. Però el patetisme d'aquella situació, en comptes de remetre, ha empitjorat, atès que ha quedat perfectament clar que el que menys importa als tres socis de la Generalitat és l'Estatut: el seu únic afany és continuar, salvant la cadira, esgotar la legislatura i evitar per tant unes eleccions anticipades que oferiria als ciutadans l'ocasió de castigar tant el seu desaforament estatutari com la seva incapacitat de gestió. L'últim capítol de surrealisme del "tripartit" és que el President ha hagut d'empassar-se l'entrada de Vendrell al govern després de les polèmiques cartes d'ERC en les que als simpatitzants d'ERC se'ls exigia un percentatge del seu salari per a demostrar la seva estima respecte el partit. En resum, i com diu un comentarista a "La Vanguardia" en un article titulat «Ovni perdut en un forat negre», «Maragall és un honorable cosmonauta que pilota sense mans un govern que no és ni tan sols seu».