La carretera mata

El gravíssim problema de la sinistralitat en les carreteres no es limita a la preocupant dada que hi ha hagut més morts en aquesta Setmana Santa que en l'anterior. Ni el fracàs que per a la Direcció General de Trànsit significa que s'hagin complert els seus dramàtics anuncis, el que adverteix, de passada, que la seva campanya publicitària no ha estat molt eficaç. Més important, per a evitar tanta sang, és preguntar-se per les seves causes específiques. Per què la meitat dels morts viatjava sense cinturó de seguretat? Per què el responsable d'un dels sinistres més mortífers no tenia permís de conduir? (es calcula que conduïxen sense ell seixanta mil persones). I aquests no són els únics interrogants. Portugal ha assolit una reducció del 30% de les morts i és possible que aquí la doni també el sistema de carnet per punts. Però passarà l'efecte de la novetat aïllada i tot tornarà a ser igual. La pressió psicològica és precisa, però no n'hi ha prou. Un punt feble de la campanya de Trànsit és responsabilitzar de manera exclusiva -o gairebé- als conductors. La senyalització deficient, la baixa capacitat viària, l'escassa vigilància o el mètode d'aprenentatge vigent són àmbits que requereixen millores, i sembla ser que són canvis que encara no es veuen a venir.